Articles per pares i mares
El decàleg del bon lector
Estrenem aquest apartat amb un document que ens acompanya des dels inicis del funcionament de la nostra biblioteca.
Es tracta del "Decàleg del bon lector", un material el·laborat per Daniel Pennac, autor del llibre "Com una novel·la". Les il·lustracions són del popular il·lustrador i escriptor britànic Quentin Blake.
Els llibres tranquils
Article de la Mariona Masgrau i la Karo Kunde extret de la pàgina web https://criatures.ara.cat
Ens parla de quins són aquells llibres que podem llegir, mirar i manipular amb les més petitones i petitons de la casa.
De roba, de pelfa, de plàstic, de cartró; amb botons, textures, solapes,pop-ups ; quadrats, rodons, allargats; leporellos o acordions, amb bandes, reordenables… Els llibres tranquils són els primeríssims llibres dels infants, aquests objectes singulars que mossegaran, estriparan, s’hi enfilaran i tiraran a terra una vegada i una altra, però que a poc a poc els aniran cridant l’atenció; llavors els començaran a remenar i manipular amb més cura i interès, hi passaran la vista i el ditet per sobre i els serviran per començar a descobrir com funciona aquest invent tan comú i idiosincràtic: l’objecte-llibre.
Llegir és un acte cultural que comença molt abans de fixar-nos en les lletres. S’inicia quan un infant veu que un llibre conté petits mons (reals o ficticis, aquesta distinció a ell no li preocupa perquè tot just està descobrint el món real) que li poden fer passar una bona estona. A partir d’aquí s’haurà de familiaritzar amb el seu funcionament, talment com nosaltres, no fa pas gaire, ens vam haver d’acostumar a les tauletes o els telèfons mòbils: saber com s’obren, com es passa pàgina, on és el dret i on és el revés. Llibres amb nanses, com 'Hello baby'o 'Un llibre de contrastos', de Roger Priddy (La Galera), ajuden els més menuts a saber girar pàgina sols, una tècnica bàsica per accedir algun dia als continguts.
Descobrir que molts llibres tenen principi i final i que els hem de llegir de dalt a baix i d’esquerra a dreta són instruccions ben difícils en determinades edats. Els llibres tranquils propicien aquests primers contactes senzills i captivadors, per tal que aquest artefacte pugui començar a competir ja des del tret de sortida amb totes les altres ofertes lúdiques: la tele, la música...
Alguns llibres tranquils no són pas gaire diferents d’un joc o de les mantes d’activitats que trobem per a la primera infància: tenen textures, propostes de psicomotricitat fina (cremalleres, botons), encaixos, sons. En són exemples el ninot-llibre 'Petit ós', de Katie Saunders (Combel), o 'L’Arnau es vesteix', de Marie-Hélène Grégoire (Cruïlla). Si optem per oferir un llibre a un infant, el comencem a introduir en el funcionament d’aquest artefacte: en definitiva, estem fent un primer pas imprescindible cap a la lectura. Llibres mirall, com 'Juego de espejos', d’Hervé Tullet (Kókinos), o 'Mira, mirallet'. 'El mar', de Kenny Rettore (Combel), permeten descobrir-se a un mateix. I d’altres obres encunyades -amb forats, finestres- són una finestra al món o ens conviden a veure l’entorn a través dels ulls dels altres: és el cas de 'Mira, mira', d’Édouard Manceau (Cruïlla), o 'Juego de ojos', d’Hervé Tullet (Kókinos).
Altres llibres ja tenen traces literàries, segments de poesia en el dibuix o en el text que l’acompanya perquè els colectors els puguin llegir als infants. És el cas de la col·lecció 'Del bressol a la lluna' (Kalandraka), en la qual han participat poetes de l’altura de Miquel Desclot (i això ens dona notícia que mai és massa aviat per compartir la poesia amb els nens i nenes); o bé la sèrie 'Cavall' (Combel), amb il·lustradors com Gustavo Roldán o Gusti i escriptors com Jaume Copons o Bel Olid, on trobem uns primers arguments vestits amb imatges i paraules encisadores.
SIMPLEMENT, GAUDIR DEL LLIBRE
No cal córrer, però: podem deixar les històries per més endavant i gaudir de l’objecte-llibre com si fos una joguina, o centrar-nos en les noves paraules i conceptes que ens suggereixen. Alguns autors i editors fan propostes amb un estil renovat i enginyós que permet que els pares també passin una bona estona. D’una banda, Hervé Tullet, amb la seva col·lecció 'Juego de…' (Kókinos i Phaidon), aporta unes composicions visuals més conceptuals, innovadores i, sobretot, molt boniques. I, de l’altra, la col·lecció 'Literatura Mini' (Coco Book) refà les típiques sèries dels primers números, els colors i les formes d’una nova manera, introduint-hi els arguments d’obres clàssiques com 'Alícia al país de les meravelles', 'Frankestein' o 'Dràcula'.
Amb els llibres de sons ja no cal que ens caigui l’ànima als peus ni que els adults ens hàgim de tapar les orelles: n’és una bona mostra també la col·lecció 'El Meu Primer Llibre de Sons' (Estrella Polar), que permet oblidar els esgarips esquerdats i dissonants que contenien algunes edicions per als més menuts. Aquesta sèrie recull els cants dels ocells o ens ensenya els sons d’alguns instruments poc comuns amb uns microenregistraments de notable qualitat.
Altres autores destacables són Soledad Bravi i Marianne Dubuc amb obres com 'El llibre dels sorolls' (Corimbo) o 'Davant de casa meva' i 'El carnaval dels animals' (Editorial Joventut), respectivament. Apostes com aquestes són una mostra evident que els llibres tranquils han guanyat presència i qualitat els últims anys. El mercat editorial valora cada cop més aquesta primera etapa dels lectors, el primer contacte amb l’objecte-llibre, i així un primer pas cap a la literacitat dels més petits. A més a més, si passegem per la xarxa, descobrirem un munt d’idees per fer llibres personalitzats per als nostres fills: llibres amb la cara de tota la classe o de la família, llibres de roba amb els temes o les teles que els són més familiars...
No obstant, cal tenir clar que, per molts gadgets, complements i pirotècnia que continguin aquest tipus de llibre, els pares i tutors n’han de ser els autèntics motorets: són ells els que els fan simpàtics, els que fan que atreguin l’infant més que cap altra joguina al seu abast, els que saben anar donant vida a les seves imatges posant-hi veu i so, posant-los nom propi, posant-los un abans i un després; i són ells també els que, quan les nenes i nens es cansin de tanta tranquil·litat i busquin emocions més fortes, els hauran d’acompanyar a buscar llibres més densos, amb nous reptes de lectura.
Mariona Masgrau i Karo Kunde són professores d'Educació de la Universitat de Girona
Educar a través del relat
Article de la Laia Aguilar extret de la pàgina web https://criatures.ara.cat
El desenvolupament del pensament narratiu és un component en els aprenentatges que fem al llarg de tota la nostra vida. I és que creixem acompanyats d’històries que ajuden a entrendre el món
“Hi havia una vegada...” és el començament d’una frase que ens obre la porta a un món màgic. L’infant para bé les orelles i escolta el que està a punt d’explicar-li la mare, el pare o el mestre. Està a punt d’endinsar-se en una història (qui sap si amb bruixes, fades, serps encantades) que li permetrà disfrutar i començar a conèixer el món. Perquè les històries, sens dubte, ens ajuden -a grans i a petits- a comprendre el món, a fer-nos preguntes, a buscar respostes, i també ens permeten viatjar a mons llunyans impensables en les nostres vides quotidianes.
Débora Chomski, lingüista, educadora i escriptora, ha escrit un llibre en què ens parla del poder del relat. Es titula 'Educar i créixer amb històries' (Eumo Editorial) i s’adreça a tots aquells a qui els agraden les històries i que creuen en el seu potencial educatiu.“Naixem i creixem acompanyats d’històries. Històries per dormir, per menjar, històries per jugar i per aprendre a ser feliços. El desenvolupament del pensament narratiu és part del pensament infantil. I és un component en els aprenentatges que fem al llarg de tota la nostra vida. Les nostres experiències i els nostres coneixements troben en la narració un format de transmissió molt poderós”, afirma Chomski.
Les històries són claus en l’aprenentatge
Si tenim en compte que les històries són claus en l’aprenentatge, ens preguntem per què s’abandonen tan aviat. Alguns creuen que tan sols formen part de la primera infantesa, d’altres creuen que no tothom té el poder d’explicar o gaudir de les històries. Débora Chomski no comparteix aquesta opinió: “Tots tenim el potencial per explicar històries. No necessitem explicar històries de pel·lícula. Els nens i els joves aprecien les històries realistes i amb un punt de màgia. Tan sols hem de seleccionar un conte o una història personal que hagin estat significatius per a nosaltres i condimentar-la amb dosis de fantasia, amor i humor”.
El llibre, que va dirigit a tot tipus d’educadors -mestres, pares, monitors i bibliotecaris-, ens proposa que el relat sigui un dels eixos vertebradors de l’aprenentatge entre els infants. “Crec que s’hauria d’introduir el relat al currículum de primària i secundària. La narració és un recurs d’inclusió molt poderós, una estratègia de comunicació i una modalitat de pensament”, assegura la lingüista.
TÈCNIQUES CONCRETES
Ens preguntem com ho hem de fer. Com podem introduir el relat en l’educació i l’aprenentatge dels nostres infants. Débora Chomski proposa diferents tècniques concretes que els educadors poden aplicar a les classes. Un exemple? Recuperar les vivències personals i convertir-les en històries. “Hi ha moments en la formació dels nens i els joves que necessitem explicar històries que ens acostin a ells, que els ajudin a resoldre els seus problemes, que els motivin i els ofereixin claus per aprendre a viure”. Una altra de les tècniques és la de crear històries a partir de records: “Els records són com hams que pesquen vivències adormides, conflictes no sempre ben resolts, moments bonics i transcendents. Són una primera matèria extraordinària”, assegura. Una altra primera matèria de categoria són els somnis, plens d’imatges poderoses, que poden convertir-se en el punt de partida d’un bon relat. O els espais. Els escenaris de la nostra vida -en concret els de la infantesa- també hi juguen un paper molt important: “Recordar a través de les olors, els sons i els colors els llocs de la nostra infantesa o els espais on van passar coses importants és un element inspirador i generador d’històries. A més, per la meva experiència amb nens petits, crear un escenari pur de conte a l’habitació del nen, per exemple, és un regal a la infantesa dels nostres fills i una vivència inoblidable”.
CONTES QUE AJUDEN A RESOLDRE CONFLICTES
Gràcies a totes aquestes tècniques, els nens evoquen nous mons a través dels quals poden reflexionar, debatre i resoldre els seus propis conflictes. El llibre de Chomski està ple de petits exercicis que els educadors poden proposar als nanos per fer-los reflexionar o debatre sobre algun tema en concret. Un exemple de “reflexió” que proposa el llibre és: “¿Recordes algun personatge de llegenda del teu poble o barri? Què se n’explicava? Quines sensacions despertava aquell relat entre el teu grup d’amics o companys?” I un exemple de proposta d’escriptura: “Escriu la història d’un heroi que s’enfronta a alguns dels monstres del present, com l’assetjament informàtic o el bullying ”. L’infant haurà d’inventar i posteriorment escriure un relat sobre el tema del bullyingperò basant-se en personatges inventats. I això què permet? Abordar tot tipus de temes que preocupen tant educadors com infants.“Aquestes pràctiques poden ajudar indubtablement al desenvolupament emocional dels infants. Saber connectar amb els nens a través de les històries i els jocs és clau per formar-los en les seves emocions”, afirma la lingüista. D’altra banda, Débora Chomski considera que les històries també ajuden moltíssim els nanos amb tot tipus de problemes d’aprenentatge: “En la meva experiència amb nens sords, afàsics i amb autisme, he pogut comprovar que els contes que es recolzen en imatges o elements tàctils permeten acostar-se a ells i ensenyar-los com comportar-se, valors de la vida i conceptes abstractes i d’ordre lògic”.
CONTES QUE AJUDEN A GESTIONAR EMOCIONS
Débora Chomski parla en el seu llibre del poder sanador d’alguns relats. Contes que connecten amb les sensacions i les experiències més íntimes de l’infant i que ofereixen camins per resoldre els conflictes. Algunes d’aquestes històries funcionen com a motor: el nen hi pot veure reflectits els sentiments o els conflictes que ell mateix no ha pogut resoldre. L’autora ens parla dels contes que il·luminen i dels contes que curen. “Els contes que il·luminen ens ofereixen claus, orientacions suggerents però no precises, per entendre la vida i els conflictes. Un exemple, els contes jasídics que aboquen llum a les dificultats que patim. Els contes que curen, en canvi, són els que sanen l’ànima, ens calmen dels patiments. Un exemple, els contes de les dones berbers en dies de lluna vermella, per consolar-se entre elles dels problemes de la vida”. Ah! I no oblidem que els contes es poden explicar de moltes maneres. Els podem explicar en format presencial, com s’ha fet tota la vida, i també en format digital fent ús de les noves tecnologies. “Els nens i joves d’avui en dia han crescut en el món de les tecnologies i les pantalles. Aquestes pantalles també serveixen per explicar històries: gravar moments d’una experiència personal a través d’un mòbil és un bon estímul per desenvolupar una història”.
MÉS ENLLÀ DELS INFANTS
Segons l’autora, el poder educatiu del relat no només hauria de remetre’s al món dels educadors i els infants, sinó també als dels adults, en les nostres vides quotidianes. Les històries que ens expliquem els uns als altres són, a més d’entreteniment, una oportunitat per al diàleg, el coneixement de l’altre i l’intercanvi de pensaments mutus. “Actualment s’ensenyen tècniques narratives fins i tot en escoles de negocis i en carreres de ciències als Estats Units. I això passa perquè és altament gratificant”, afirma la lingüista. Perquè el poder evocatiu de la història traspassa tots els límits establerts: ens ajuda a pensar, a reflexionar, a emocionar-nos, a resoldre conflictes, a fer-nos preguntes, a buscar respostes, a riure, a gaudir, a somniar... I també a educar!
La Laia Aguilar és escriptora, professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió.